Polaris

Capvespre d'estiu

Fa molta calor, deixa-ho córrer ... em sap greu dir-t'ho, però és pel teu bé.
No siguis tossuda, que no ho veus? ... Ja no hi és! Deixa de somiar, això no et portarà a cap lloc, tot el contrari .. et tornaran els mals d'esquena i la tristor. No et convé. Vas deixar passar el temps ... i ho feies molt bé, fes-me cas torna a tancar la porta.

Sóc una porta d'or blindat, que no té reixes ni per respirar.

Vull tornar a ser la tarda.

 Vaig sortir de casa per fer una volta, baixava per la corba i em vaig aturar davant d'una de les tanques ... saps, d'aquestes metalicas verdes amb grans forats que ho deixen veure tot.

Les parts del darrera de les cases parlen de qui les viu. Aquesta, té un terreny gran amb forma de mitja lluna, amb alsinas i pins molt alts, les branques s'entrellacen i les fulles es despentinen fent rituals amb la llum i el vent ... que bonic, com m'agradaria estar estirada a sobre d'aquesta catifa que fa olor de terra mullada i escoltar el teixit del cel ... sentint la humitat a la meva pell.

És com si t'hagués viscut en algun temps passat ... o potser, per arribar.